Tota bondat i heroisme sorgeixen de bell nou, per després ésser destruïts i tornar a ressorgir. El mal mai triomfarà, però tampoc morirà.
Hivern de 1943.
A la calma tensa d’una terra fronterera on arriben els ressons d’una guerra propera, l’Antoni i la Sara, un jove matrimoni espera el seu primer fill. Ningú sap exactament què passa o per què es lluita, i sobreviure un dia més és la prioritat.
L’arribada d’una família de jueus que fugen de la persecució alemanya trastocarà la vida a la vall, omplint-la de desassossec i d’incertesa. La Sara haurà d’enfrontar-se a les seves pròpies contradiccions i decidir si obeir la raó o al que li dicta el cor.
El passat i els secrets que la neu ha mantingut enterrats durant anys són a punt de sortir a la llum.
El fred ha arribat a les muntanyes i al cor de les persones.
Greta Fernández – Sara
Bufa, vent hivernal, la teva
mossegada és menys cruel,
perquè ningú la veu. Vivim
amb aquest fred, que mai més
ens el podrem treure de dins.
Roger Casamajor – Antoni
No vull haver d’explicar mai al meu fill que un dia vaig
matar una família sencera només perquè tenia por.
Daniel Horvath – Lars Gunther
Els homes brillants com jo sempre serem forasters.
Per això som enviats a terres salvatges.
Soc un pecador i un sant.
Adrià Collado – Joan
Si per mi fos ni tu ni la criatura passaríeu cap penúria.
Però al teu marit ni aigua, em sents?
Ni una trista gota d’aigua!
Pedro Casablanc – Serafí
El Sisquet de Cal Riot no va morir per culpa
d’un peu mal posat a la muntanya.
Vaig ser jo, qui el va matar.
Ksawery Szlenkier – Marian
No podem esperar tant!
He d’arribar a Barcelona
de seguida!
Aquesta és una pel·lícula sobre la naturalesa del mal i de l’odi.
L’odi que s’hereta i constitueix un dels pilars fonamentals de tota família.
El rerefons de la 2a Guerra Mundial i l´arribada d´una família jueva que fuig de la persecució alemanya a un poble d’Andorra és l´excusa per abordar una tragèdia familiar, local i íntima però sempre universal.
És una drama sobre gent de procedències, religions i cultures diferents que lluita per la supervivència. Tracta sobre les emocions i sensibilitats que afloren d’aquest contacte envoltats per una natura abassegadora. Parla d’una família i de com el passat que creien enterrat emergeix desfermant una onada de violència física i emocional.
Explica també la història d’un viatge iniciàtic: la transformació de la protagonista, i la presa de consciència a través de la supervivència. La Sara, en una versió invertida de la caputxeta, aprèn que els llops existeixen i se’ls ha de plantar cara.
La història narra que no som aquelles bones persones que volem veure reflectides als miralls sinó que, de vegades,
Al mal se’l pot combatre, però no sempre se’l pot guanyar.
creiem en la venjança, en la justícia de l’ull per ull, que som capaços d’odiar i estimar a parts iguals, i només així serem capaços de sobreviure en les circumstàncies més adverses.
És l’eterna lluita entre el Bé i el Mal, que tots transportem dins nostre, i que existirà mentre els éssers humans existeixin.
Aquí trobareu la veritat del fred, la duresa de les pedres, aspres com els personatges de pell cremada. Ens trobem als confins d’un món que s’acaba, habitat per altes muntanyes i déus indiferents davant el drama humà.
I sota la seva mirada silenciosa, la terra és freda i humida, els nuvols espessos i les passions arrasen els cors dels seus habitants.
Tant de bo que El fred que crema no et deixi indiferent i, després de visionar-lo, la seva brasa et caigui a sobre com una llosa gegantina i se’t clavi a l’ànima; perquè aquest és un film que pesa, que el pots tocar i ensumar amb la mirada.
I, en el seu relat emocional, vol regirar l’estómac i les emocions més primàries.
Santi Trullenque
La terra és bruta, dura i esquerpa... però és pura,
honesta i forta, com aquells que la trepitgen cada dia.
Agustí Franch és guionista, dramaturg i autor de FRED,
l’obra original en què es basa El fred que crema.
Actualment, i des del 2012, dirigeix i escriu els guions del Club Piolet, d’Andorra Televisió.
És autor de textos teatrals com Tira-tira, o la fàbrica de tires, guanyadora del Premi SGAE de teatre infantil i juvenil 2002.
El que el vent es va emportar, premi Xarxa 2005 i premi Joves creadors de Mataró 2005. Entre pocs i massa, Operació bolquers, o Coitus, la comèdia, les tres estrenades al Club Capitol de Barcelona, Fred, premi de teatre 50 Aniversari Crèdit Andorrà 2015, Exit, produïda per l’Escena Nacional d’Andorra, o Ximpanzé, que després d’estar dues temporades al Teatre Gaudí de Barcelona, actualment està de gira.
Com a novel·lista ha publicat Generacions, Sota la llei de Murphy (amb què va guanyar el “Premi Ciutat de Badalona, 2005”), El Tamarro, Wicca, La caixa de música i L’ home que feia núvols de sucre.
Com a guionista ha treballat en sèries de Televisió Espanyola com Happy House, i de Televisió de Catalunya, com Laura. Ha estat guionista de programes com Anecdotari, Foto de família, o (S)avis. És creador de la sèrie infantil Les coses de Martina, i en cinema, signa el guió d’El fred que crema.